El peu d'atleta

Categoria: 

  • Prevenció i detecció de malalties

El peu d'atleta

Peu d'atleta fedefarma

En què consisteix el peu d’atleta

És una infecció dels peus causada per fongs i que s’encomana amb molta facilitat, tant per contacte directe com indirecte. Diferents exemples de com es transmet la infecció podrien ser compartir tovalloles o sabates, caminar sense sabates per llocs on n’hi ha persones descalces (gimnàs, banys, piscines, moquetes...), etc.

Els fongs són uns microorganismes naturals de la pell, però amb les condicions adequades, es multipliquen i desenvolupen de forma ràpida i causen infecció. Existeixen molts tipus d’infeccions per fongs, però la més comuna és la tinea (tinya) o peu d’atleta. De vegades s’acompanya d’altres infeccions fúngiques o bacterianes.

La pell de les persones es va renovant contínuament i en va desprenent unes petites escames que s’escampen pel terra i pel calçat de forma invisible. A les persones infectades, aquestes escames poden anar acompanyades d’espores de fongs. Les espores poden resistir molt de temps fora de la pell i en condicions molt adverses. Al tenir contacte amb la pell d’altres persones, i en condicions favorables, els fongs es comencen a multiplicar, i així, ja n’hi ha una altra persona afectada de peu d’atleta.

 

Símptomes del peu d’atleta

Al principi, apareix una petita descamació que pica una mica i molesta. Els símptomes que esdevenen després són els següents:

  • Pell esquerdada o escamada entre els dits dels peus.

  • Petites butllofes.

  • Enrogiment de la pell.

  • Sensació urent.

  • Picor.

  • Mala olor de peus.

  • Si el peu està inflat i calent al tacte, s’ha de consultar al metge.

Els símptomes no apareixen tots alhora, ho fan gradualment i sense cap ordre determinat.

 

Factors de risc del peu d’atleta

La humitat, la calor i el frec afavoreixen el desenvolupament dels fongs. Per tant, qualsevol circumstància que impliqui algun d’aquests factors suposa un risc a desenvolupar la infecció. Les causes més comunes són:

  • Ús de calçat tancat o de mitjons que no deixen transpirar els peus.

  • Transpiració excessiva.

  • Petites lesions a pell o ungles.

  • Estar moltes hores aixecat o caminant.

  • Treballar en un ambient humit: miners, mariners...

 

Tractament pel peu d’atleta

És necessari aplicar sempre les mesures higièniques i a més a més:

  • Les persones amb suor i mala olor de peus han de controlar la suor amb dessecants en pols i eliminar la mala olor com a mesura per prevenir la infecció. Els pols s’apliquen als peus, les sabates i els mitjons.

  • En les persones que també pateixen picor, dolor o descamació és aconsellable l’aplicació d’un antimicòtic tòpic (clotrimazol o miconazol), en pols, crema o aerosol. En general, s’aplica dos cops al dia; primer s’ha de rentar i assecar bé el peu. El tractament s’ha de continuar fins dues setmanes després de la desaparició dels símptomes.

  • Les persones que en són propenses, al començament de l’estiu han de complir les mesures higièniques i aplicar-se dessecants en pols per prevenir recaigudes.

En el cas de no respondre al tractament, s’ha d’anar al metge, ja que serà necessari administrar un antimicòtic més fort per via tòpica o oral. De vegades és necessari un antibiòtic per tractar la infecció secundària que apareix al gratar-se.

 

Tractament homeopàtic pel peu d’atleta

Graphites 15 CH, 5 grànuls 1-2 cops al dia. És necessari un tractament de fons amb Sulphur, Sepia, Psorinum, Thuya i Silicea.

Tractament fitoterapèutic pel peu d’atleta

El tractament d’ús extern conté una barreja d’extractes de noguera, romaní i pròpolis i s’aplica tres cops al dia.

 

Mesures higièniques pel peu d’atleta

Les mesures higièniques van dirigides a evitar tots els factors de risc que puguin afavorir el desenvolupament del peu d’atleta. Hi ha mesures orientades a impedir el contacte amb les espores i d’altres a evitar la humitat i la calor que afavoreixen el seu creixement. Destaquem:

  • Bona higiene: rentar-se els peus cada dia amb aigua calenta.

  • Assecar-se bé els peus després del bany, dedicant-hi temps entre els dits.

  • No compartir tovalloles.

  • Canviar-se els mitjons i les sabates cada dia per a que es pugui assecar bé la suor.

  • Utilitzar sabates ventilades, evitant les de plàstic, esport, botes...

  • Utilitzar sabates d’aigua en banys i piscines.

  • Evitar caminar descalç pel terra o la moqueta dels hotels, albergs...

  • És aconsellable que les persones propenses a la infecció facin servir dessecants en pols.

 

El teu farmacèutic t’aconsellarà el tractament més adient per a tu. Consulta-li!